- Però per què ho fas? Per què ho
vols controlar tot? Ets un comptable de les emocions. Un castigador de les
bogeries. Un calculador de casualitats. No es pot reduir la vida a simples
càlculs. Perdona, però a què et dediques?
- Sóc creatiu.
- I com t’ho fas per crear, si
destrueixes i ofegues tots els imprevistos? La creació neix d’un rampell, d’un
error respecte al curs normal de les coses. No fem res bé fins que no deixem de
pensar a veure com ho fem.
Les millors solucions les trobes
per casualitat, son allà, en l’aire, preparades per a nosaltres. Només cal
agafar-les. Sempre depèn del moment que estem vivint. Pensar massa en una cosa
ens la pot fer malbé.
Cada moment que passa és una història... Després depèn de què en vols
fer.
Com aquella sensació estranya que
notes quan ets a la platja i fa calor. De sobte tens ganes de banyar-te.
Aleshores t’aixeques de la tovallola. T’acostes a l’aigua. Hi entres. Però
l’aigua és freda. De vegades gelada. Llavors hi ha qui ho deixa córrer tot i
torna a estirar-se, a patir la calor. I també hi ha qui s’hi tira. I només
aquests últims, després d’unes quantes braçades, aconsegueixen assaborir al
màxim aquell gust únic i una mica boig de total llibertat, fins i tot d’ells
mateixos.
La felicitat no ha de ser un punt
d’arribada, sinó un estil de vida. També hi afegiria que la felicitat és la
capacitat de saber que tot el que estem vivint, fins i tot només viure, no ens
és necessari. Així es pot ser feliç, simplement, sense gaires presumpcions.
La vida és simple, més simple: és
un caramel, no gaire dolç, que hauríem de deixar que se’ns desfés a la boca,
sense pressa, sense mastegar-lo, llepant-lo.
Per la vida que de vegades et gira
l’esquena i tant se li’n fot el que tu desitgis. I els dies passen lents i
fatigosos. L’un rere l’altre, sense un mínim raig de sol en aquell petit túnel.
Cases fosques i silencioses. Llevar-se. Esperar. Tornar a dormir. I altre
vegades llevar-se. Esperar. Tornar a dormir. En silenci i continuar endavant.
De vegades el guanyador és,
simplement, un somiador que no s’ha rendit mai
.
