I voldria una màgia que s’encén al matí i no s’apaga de nit. Algú a qui mirar i a qui dir les coses que escric aquí...*

- Però per què ho fas? Per què ho vols controlar tot? Ets un comptable de les emocions. Un castigador de les bogeries. Un calculador de casualitats. No es pot reduir la vida a simples càlculs. Perdona, però a què et dediques?

- Sóc creatiu.

- I com t’ho fas per crear, si destrueixes i ofegues tots els imprevistos? La creació neix d’un rampell, d’un error respecte al curs normal de les coses. No fem res bé fins que no deixem de pensar a veure com ho fem.

Les millors solucions les trobes per casualitat, son allà, en l’aire, preparades per a nosaltres. Només cal agafar-les. Sempre depèn del moment que estem vivint. Pensar massa en una cosa ens la pot fer malbé.

Cada moment que passa és una història... Després depèn de què en vols fer.

Com aquella sensació estranya que notes quan ets a la platja i fa calor. De sobte tens ganes de banyar-te. Aleshores t’aixeques de la tovallola. T’acostes a l’aigua. Hi entres. Però l’aigua és freda. De vegades gelada. Llavors hi ha qui ho deixa córrer tot i torna a estirar-se, a patir la calor. I també hi ha qui s’hi tira. I només aquests últims, després d’unes quantes braçades, aconsegueixen assaborir al màxim aquell gust únic i una mica boig de total llibertat, fins i tot d’ells mateixos.

La felicitat no ha de ser un punt d’arribada, sinó un estil de vida. També hi afegiria que la felicitat és la capacitat de saber que tot el que estem vivint, fins i tot només viure, no ens és necessari. Així es pot ser feliç, simplement, sense gaires presumpcions.

La vida és simple, més simple: és un caramel, no gaire dolç, que hauríem de deixar que se’ns desfés a la boca, sense pressa, sense mastegar-lo, llepant-lo.

Per la vida que de vegades et gira l’esquena i tant se li’n fot el que tu desitgis. I els dies passen lents i fatigosos. L’un rere l’altre, sense un mínim raig de sol en aquell petit túnel. Cases fosques i silencioses. Llevar-se. Esperar. Tornar a dormir. I altre vegades llevar-se. Esperar. Tornar a dormir. En silenci i continuar endavant.

De vegades el guanyador és, simplement, un somiador que no s’ha rendit mai

.