Hola, avui faig una actualització breu i ràpida, perquè tinc el cap ple de pardals, i no estic gaire inspirada.
En un dels tants llibres que tinc començats, ja m'han agradat unes quantes frases, aquí les deixo; el llibre és: "Els Ulls Grocs Dels Cocodrils" de Katherine Pancol.
El primer silenci que ho diu tot i que condueix al silenci que ja no vol dir res, que fa veure...
La gran força de l'Iris radicava en aquella inèrcia que fregava la indiferència absoluta, com si res, mai, no la pogués afectar.
I en aquella vida anterior, hi havia desig, aquell "poder misteriós que hi ha darrere de cada cosa". [...] El desig que fa que tota la superfície de la pell s'il·lumini i desitgi la superfície d'una altra pell de la qual no sap res. Abans de conèixer-se ja són íntims. Ja no es pot viure sense la mirada de l'altre, sense el seu somriure, sense la seva mà, sense els seus llavis. Es perd el nord. Pares boig. el seguiries fins a la fi del món, mentre la raó diu: I què en saps tu, d'ell? No res, no res, fins ahir en desconeixíem el nom. Quina astúcia més bella ha inventat la biologia per a l'ésser humà, que es creia tan fort! Quin triomf de la pell sobre el cervell! El desig s'infiltra a les neurones i les deixa estabornides. Ens encadenem, ja no som lliures. Potser només al llit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada